La saviesa popular diu que:

No hi ha pitjor pacient que un metge.

I jo la canviaria per:

No hi ha pitjor pacient que algú que es dedica a la sanitat.

Des que vaig endinsar-me al món de la fisioteràpia ara fa 8 anys, la meva relació amb el metges malauradament ha anat degenerant-se i essent sincera, no crec que sigui culpa al 100% del propi metge.

Comprenc que els metges de capçalera a la seguretat social a vegades només poden atendre durant 10 minuts els seus pacients. No em queixaré mai del metge en aquest sentit.

Jo també he treballat durant molt de temps per mútues i a vegades he tingut fins a 5 pacients a la vegada i comprenc que no li pots dedicar tot el temps que voldries a un mateix pacient però hi ha coses per les que no hi ha excusa i em sembla que tampoc demano tant:

1- Quan entra el pacient per la porta se li ha de dedicar un ‘bona dia’ o un ‘bona tarda’ o un ‘hola fulanitu com anem?. Més igual, el que vulgueu! I allò que vulgueu dir ha de fer sentir còmode al pacient que entra perquè si ve és perquè té alguna cosa que ell no pot solucionar i que segurament el preocupa. No pot ser que el professional sanitari t’atengui com si per dins estigués pensant: me’n vull anar a casa ja.

2- Quan parles amb el pacient, l’has de mirar i en cap cas s’ha de sentir jutjat.

3- Tenir un moment per l’exploració i valoració. Per exemple, el que trobo indiscutible és que si el pacient ha vingut perquè ha tingut un accident de cotxe i sembla ser que ha tingut una fuetada cervical no es tingui un moment per valorar manualment com està aquell coll!!! Si tens 10 mins de visita, com a mínim 3 li podries dedicar a aquest apartat.

4- Si pel que sigui els teus coneixements no hi arriben, sigues honest i deriva! Potser el teu ego queda tocat, però la persona t’ho agrairà.

5- Finalitzar la sessió amb: tens algun dubte? Si necessites alguna cosa o et surt algun altre símptoma torna a demanar hora. Això fa sentir recolzat al pacient.

Segurament hi ha alguns fisioterapeutes que tampoc miren als pacients i els importen tres pebrots la persona que tenen davant. En aquest món, per bo o per dolent, hi ha de tot.

Però personalment, la majoria de casos els he trobat amb metges i per això els he anat canviant.

He entrat diverses vegades al metge de capçalera i ni s’han aixecat de la cadira en tota la visita o al entrar a la sala no han apartat els ulls del ordenador.

He anat a urgències de nit i no han dit ni hola (entenc que potser estaves dormint però el meu pare treballa de mecànic i ho fa a vegades de nits i no per això fa pitjor la seva feina que al matí).

He anat a metges que et fan sentir culpable per la patologia que tens.

He anat a metges que quan els hi dius que no prendràs calmants que prefereixes aguantar el dolor et miren jutjant-te.

He vist metges que valoraven fuetades cervicals des de la cadira i amb una visita de 10 mins cobraven 10 vegades més que jo que els tractava durant 40 minuts.

No estic parlant dels coneixements del metge, això depèn de les ganes de auto-millorar-se de cada persona.

Parlo de coses bàsiques, perquè tots som persones i ens agrada que ens tractin bé. Intento tractar al meus pacients tant bé com m’agradaria que em tractessin a mi.

I per acabar amb aquesta història d’amor i desamor entre fisios i metges us diré que tal i com podeu llegir en la meva anterior entrada, he trobat la meva mitja taronja de la medecina de capçalera.

Una doctora que em va dir pel meu nom, em va fer una bona entrevista, una bona exploració, que es va posar a disposició si jo ho creia necessari o veia que hi havia canvis dels símptomes. Que quan li vaig dir a què em dedicava va adaptar el tractament a mi. Que em va argumentar el tractament. Que no em va mirar estrany quan li vaig dir que preferia no prendre fàrmacs si no era indispensable i que em va dir les paraules màgiques: et comprenc!

I no oblidem que és una doctora de la seguretat social, que a ella també li han rebaixat el sou, que també té només 10 minuts per a la visita i no obstant va ser PERSONA tractant a una altre PERSONA.

En aquests punt, gràcies a la doctora Busquets, la meva relació i confiança amb els metges ha fet un gir i s’està regenerant.

CAP de Caldes de Malavella a última hora de la tarda.

Anuncios